Ja no tenia forces per afrontar-se a noves agressions. Ara era el moment de la gent jove, de fet sempre era el moment de la gent jove. El millor que podia fer era tancar la porta i quedar-se a dins. Però hi havia un problema, l'opacitat de la fusta no li deixava veure res del exterior. La oïda que amb els anys s'havia fet mes dura no percebia amb claredat cap paraula. S'ofegava. Per què ningú no venia a explicar-li les novetats? Com és que no li demanaven, altre vegada, que ocupés el seu lloc en la lluita?