Demà, com cada dia, a la mateixa hora, sonarà el despertador. A la mateixa hora, l'aigua de la dutxa caurà amb la mateixa força i igual temperatura que els dies anteriors. A la taula el mateix cafè i les galetes idèntiques. El mateix camí, la mateixa porta, les mateixes cares, la mateixa veu amb ordres igual d'absurdes. El mateix número de cigarrets, al mateix lloc, amb la mateixa pressa i idèntica vergonya. Les mateixes mirades, el mateix retorn. El mateix, inacabable, constant i fatigós buit.

Els meteoròlegs anuncien canvis, bé podria ser que fos demà que encertessin i, finalment, plogués.